La nostra història.
D'una colònia tèxtil a una colònia minera
fins arribar al escenari del teu casament, vacances o trobada.
El 1894 Joan Clerch, natural de Figueres, veí de Barcelona i fabricants de teixits, començà les gestions per a la construcció de la colònia tèxtil Clerch, per bé que no fou fins al 1905 quan la colònia començà a funcionar.
El 1912, amb la mort de Joan Clerch, la colònia passà a ser propietat de Maria Canudas, que l’anà llogant: el 1915 als germans Serra i Ferrer i el 1916 als senyors Sants i Garay. Al 1921 Concepció Pujol, la viuda del senyor Garay, va comprar la colònia. La mateixa Concepció Pujol va gestionar directament la colònia fins al 1927, any en el qual la va llogar al senyor Ferreira i Barnadas de Barcelona. El 1932 la colònia Garay deixà de produir fils de cotó. La colònia Clerch era constituïda per tres fàbriques i la corresponent presa, salt d’aigua i turbina, habitatges per als obrers i diverses peces de terra. En relació amb les tres naus, una era de planta baixa i les altres dues de planta baixa amb un pis, i s’utilitzaven com a sala de preparació i dipòsit de matèries, com a secció de telers i com a tallers de fusta i de serralleria. Sota la gestió de Concepció Pujol la colònia va ser ampliada amb la construcció d’una capella i una cantina. A inicis dels anys trenta a la colònia hi treballaven uns dos-cents obrers, s’estaven ampliant els habitatges i s’havia projectat la construcció d’escoles per als fills dels obrers i una sala d’espectacles.
L’any 1932 la colònia Garay deixà de ser una colònia tèxtil, però això no significà la fi de l’activitat industrial. Els termes municipals d’Osor, Anglès, la Cellera, Amer i Sant Julià del Llor-Bonmatí formaven una conca minera. En el cas d’Osor, es té constància que ja els grecs i els romans extreien plata, tot i que no fou fins a mitjan segle XIX quan es començà a desenvolupar i modernitzar l’explotació de les mines. El fet que a prop de la colònia Clerch hi hagués el pou mestre de la companyia que explotava les mines d’Osor i que no hi hagués cap fabricant que ocupés la colònia, facilità que des de 1932 fins a 1980 es lloguessin les instal·lacions de l’antiga colònia tèxtil a les diferents empreses que explotaren les mines d’Osor. Els principals minerals que s’extreien de les mines d’Osor foren la blenda, la galena i la fluorita. Dels citats minerals, destaca la fluorita. Durant els anys de màxima esplendor productiva, els anys cinquanta, seixanta i setanta, les mines d’Osor esdevenen una de les mines d’extracció i producció de fluorita més importants del món i n’exportà a diversos països europeus i als EUA.
Quan la colònia començà a ser gestionada per les empreses que explotaven les mines d’Osor, la colònia passà a ser habitada pels miners que hi treballaven i les respectives famílies. També s’hi construïren nous serveis com la cooperativa, l’escola de primeres lletres finançada per Minersa per als fills dels treballadors de la colònia, un farmaciola i practicants per a les cures de primera necessitat i un telèfon públic. Quant als espais productius, l’activitat productiva de les naus canvià, s’aprofità l’energia hidràulica i la turbina per a usos industrials i domèstics, es construí una planta de concentració mineral, que fou una de les més modernes de la seva època i va desenvolupar una tecnologia pròpia, un dipòsit de dinamita, i una capella dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels miners.
El 1979 es deixà d’explotar les mines d’Osor perquè els filons s’havien exhaurit i al 1980 es tancaren les oficines administratives. D’aquesta manera s’acabà l’activitat minera a la comarca de la Selva.
Des d’aleshores es convertí en una casa de colònies i. per l’altra, es lloga alguns habitatges dels antics miners a particulars com a allotjament rural i espai per a casaments.
En l’actualitat encara es conserva una xemeneia, indicadora d’un temps pretèrit en el qual a la colònia es produïa indústria, en concret indústria tèxtil.
El jardí de les moreres, antic espai de descans dels treballadors de la colònia tèxtil ara és un espai idíl·lic per a fer un banquet exterior, amb el so del riu de fons i la il·luminació d'espelmes i garlandes de bombetes.
Els allotjaments dels treballadors s'han remodelat per convertir-los en apartaments rurals, amb bany i cuina i preparats per a quatre persones cada un.